VALLS

Valls posseeix diversos indrets interessants des del punt de vista monumental i artístic: el centre neuràlgic de la ciutat es troba a la Plaça del Pati, el nom de la qual prové de l’antic ús que se’n feia com a pati d’armes de l’antic castell medieval que es trobava situat en aquesta zona. És la plaça més cèntrica i punt de referència de la vida social vallenca al llarg dels segles. Diverses estàtues decoren aquesta plaça: la Dona que es pentina, obra d’Esteve Monegal, és una font noucentista situada davant la pèrgola; per altra banda, La Matrona i El Casteller són obres de l’artista vallenc Josep Busquets.

El santuari de la Mare de Déu del Lledó es troba situat al passeig dels Caputxins, i conté una imatge que segons la tradició va ser trobada l’any 1366 a la soca d’un lledoner. La imatge és gòtica, feta d’alabastre i data possiblement del segle XIV. Just a tocar del santuari es troba la Biblioteca Popular de Valls, la primera creada per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918. Es tracta d’un edifici noucentista que actualment resta tancat pendent de la seva restauració i rehabilitació.

La Capella del Roser és un dels monuments més importants de Valls: al seu interior es pot observar una representació de la Batalla de Lepant feta amb rajoles vidriades que daten del segle XVII. S’hi representen dues escenes de la famosa batalla: el començament de la confrontació a vista d’ocell, amb els turcs formant una mitja lluna amb els seus vaixells i les tropes venecianes i les naus de Castella i Lleó al seu davant. També apareix la verge del Roser, que segons la tradició va ajudar a guanyar la batalla. En l’altra escena es mostra l’escena del Papa Pius V donant l’estendart de la Lliga Santa contra Turquia al príncep Joan d’Àustria.

El carrer de la Cort és la principal artèria econòmica i comercial de la ciutat, i comunica la plaça del Pati amb la plaça del Blat, lloc tradicional de celebració de les diades castelleres vallenques. A tocar de la plaça del Blat, on també trobem l’Ajuntament, hi ha l’església de Sant Joan, amb una nau central d’estil gòtic i una capella dedicada a la Verge de la Candela. Aquest temple posseeix el campanar més alt de Catalunya, el qual fa 74 metres d’altura.

El Teatre Principal de la ciutat és el segon més antic de Catalunya. Es tracta d’un preciós edifici construït seguint el model “a la italiana”. Tancat durant una bona pila d’anys, ara ha recuperat el seu vell esplendor i torna a acollir espectacles i festivals artístics.