Seguint antigues traces: el camí vell de Selmella (el Pont d’Armentera)

bloc, esglésies, fotografia, monuments, paisatges, RUTES, tarragona, Terres del Gaià Comments (0)

L’abandó i l’oblit dels poblets de muntanya també comporta l’arraconament dels camins i de les dreceres que hi menaven. Alguns d’aquests corriols s’han recuperat amb el temps, gràcies als excursionistes, als caçadors o als motoristes, però d’altres (sobretot a les zones menys freqüentades) han perdut completament la seva fesomia, quan no han desaparegut literalment engolits pel bosc.

L’Alt Gaià és, per sort o per desgràcia, una de les zones menys conegudes i freqüentades de les comarques de Tarragona. Malgrat la seva proximitat amb la plana del Camp de Tarragona, aquesta àrea ha quedat sempre en un segon terme per als interessos dels trescadors de muntanyes.

Un d’aquests indrets oblidats és Selmella. Malgrat el seus al·licients (un castell del temps de la Marca del Gaià, un poble abandonat i unes vistes panoràmiques impressionants sobre el Camp de Tarragona), és poc conegut i encara menys freqüentat.

Per accedir-hi, hi ha un camí de carro que parteix de Cal Figueres, a la carretera que havia d’unir el Pont d’Armentera amb Vallespinosa però que es va quedar a pocs quilòmetres del castell de Saborella. És una pista pedregosa, però accessible per a BTT i 4×4.

Però abans de construir-se aquesta pista, la gent de la plana pujava a Selmella per un camí més dreturer i costerut que partia just davant de Cal Tous, a l’actual quilòmetre 1 de la carretera TV-2141. És el camí vell de Selmella, tal com surt esmentat en un mapa de l’IGN de 1925. Si el poble de Selmella va quedar completament abandonat a mitjan anys trenta del segle passat, els antics camins que hi pujaven pel dret ho devien fer poc després.

Sembla, però, que no només hi havia un únic camí, sinó diverses dreceres que arribaven al poble des dels seus mateixos peus, com veurem tot seguit.

En aquest apunt veurem quines evidències tenim d’aquests antics camins i quin és el seu estat actual. Ens agradaria que aquest article servís per esperonar la recuperació, algun dia, del camí antic de Selmella. Fer-ne memòria del que va ser ja en seria el primer pas.

L’evidència més antiga del camí vell és aquest mapa del Instituto Geográfico y Estadístico de 1925. Fixeu-vos que al poble encara hi vivia gent i que la pista des de Cal Figueres encara no existia. També s’indiquen dos camins més: un més dreturer que devia anar per la dreta dels enormes marges de pedra seca que hi ha a la fondalada, i l’altre per l’esquerra d’aquests marges, però que ja anotava que “se pierde”.

selmella_antic

Instituto Geográfico y Estadístico. Termino municipal de Pont de Armentera, escala 1:25.000 (1925)

Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna eren grans coneixedors de les valls del Gaià i van recórrer en diverses ocasions aquests indrets. En una de les seves guies excursionistes detallen pas a pas el camí que conduïa del Pont d’Armentera a Selmella, del qual ens transcrivim la part final. A més, també adjunta un mapa (poc precís), però que ens continua mostrant el camí vell i alguna de les dreceres que pujaven al poble rostos amunt. Som a l’any 1934. La seva descripció és també molt interessant des del punt de vista toponímic.

Les valls del Gaià, dels Foix i de Miralles. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna (1934)

Les valls del Gaià, dels Foix i de Miralles. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna (1934)

Les valls del Gaià, dels Foix i de Miralles. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna (1934)

Les valls del Gaià, dels Foix i de Miralles. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna (1934)

L’any 1956, Selmella ja feia una vintena d’anys que estava totalment deshabitat. No obstant això, el camí vell i les dues dreceres pel dret sembla que encara es mantenien. Així ens ho indica la imatge per satèlit d’aquell any. S’hi veuen també altres camins, ara imperceptibles, i molts més camps de conreu treballats que no pas ara.

selmella1956

Ortofoto. Ministerio de Defensa (1956)

L’abandonament generalitzat del camp català a la dècada de 1960 i els posteriors incendis forestals han estat, potser, els principals factors que més han desfigurat l’entorn i els antics camins. Ara el bosc i els matolls han crescut arreu i han sepultat definitivament molts dels camins. La imatge actual de l’ICGC només detecta la primera part del camí antic; la continuació fins Selmella ja ni apareix al mapa, com tampoc les dues dreceres documentades.

selmella_actual

ortoXpres (25cm/px). ICGC (2016)

El mapa de l’editorial Piolet, en canvi, dibuixa el camí antic, però no fins dalt, i hi afegeix el corriol que pujava per l’esquerra dels grans marges. Segurament aquest últim camí fa esment a l’antiga drecera, però ens sembla poc realista: només cal fer un cop d’ull a com està la vegetació per adonar-nos que és inviable recorre’l a peu.

Mapa Muntanyes de l'Alt Gaià (editorial Piolet) (2011)

Mapa Muntanyes de l’Alt Gaià (editorial Piolet) (2011)

En aquesta imatge en relleu veiem el recorregut tant del camí antic com de les dues dreceres (aproximadament).

Des de Cal Tous al poble de Selmella hi ha poc més d’un quilòmetre i un desnivell de 231 metres. La primera part del camí és prou evident. Més endavant, però, el camí va desdibuixant-se, sobretot al gir que fa al recolze de la petita penya, quan el camí gira cap a l’oest per dirigir-se finalment al poble.

Vam fer aquest camí fa poc. El seu estat és lamentable i sembla un miracle que no hagi desaparegut del tot. Des d’aquí ens agradaria reivindicar-lo, acostant el poble i el castell de Selmella a la gent que el vulgui conèixer de la manera més autèntica: a peu per l’antic viarany utilitzat durant segles. Pujar per la pista de Cal Figueres no té cap al·licient: el camí és feixuc, pedregós i l’arribada al poble no té cap gràcia. En canvi, conquerint-lo pel seu vessant sud, copsarem en tota la seva dimensió la veritable èpica d’aquest indret, alçat en un peny rocós des d’on s’albira el lluminós Camp de Tarragona i tot el bloc del Gaià.

Estaria bé que l’Ajuntament del Pont d’Armentera no deixés caure en l’oblit la memòria patrimonial i històrica de Selmella, al qual pertany. I les altres administracions també podrien aportar el seu granet d’arena per a recuperar el camí vell de Selmella netejant-lo i desbrossant-lo.

Castell i poble abandonat de Selmella, a l'Alt Gaià. Josep Iglésies n'escriví això el 1932: «Albiràvem llavors sota la cinglera la mitja dotzena de cases caigudes. Allò era tot el poble. Una sola casa s'endevinava habitada i, si no fos pel seu petit campanar, no destriaríem l'església, exigua i humilíssima, del conjunt d'edificis decrèpits.» 'La terra d'en Gallarí'

Castell i poble abandonat de Selmella, a l’Alt Gaià. Josep Iglésies n’escriví això el 1932: «Albiràvem llavors sota la cinglera la mitja dotzena de cases caigudes. Allò era tot el poble. Una sola casa s’endevinava habitada i, si no fos pel seu petit campanar, no destriaríem l’església, exigua i humilíssima, del conjunt d’edificis decrèpits.» ‘La terra d’en Gallarí’

El despoblat de Selmella (el Pont d'Armentera): un castell del s. X i una església romànica primitiva, tot en estat ruïnós i deplorable

El despoblat de Selmella (el Pont d’Armentera): un castell del s. X i una església romànica primitiva, tot en estat ruïnós i deplorable

Selmella, l'esventrada. Poble i castell de la Marca del Gaià es van fonent poc a poc en l'oblit

Selmella, l’esventrada. Poble i castell de la Marca del Gaià es van fonent poc a poc en l’oblit

Església romànica de St. Llorenç de Selmella (Alt Gaià). El poble fou abandonat definitivament el 1932

Església romànica de St. Llorenç de Selmella (Alt Gaià). El poble fou abandonat definitivament el 1932

Domènec Ribes | Panorama.cat

Domènec Ribes | Panorama.cat

» bloc, esglésies, fotografia, monuments, paisatges, RUTES, tarragona, Terres del Gaià » Seguint antigues traces: el camí...
On 02/09/2016
By

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

« »