«Seguiu els carrers del poble…» Guimerà vist per Agustí Duran i Sanpere

06/04/2017

Seguiu els carrers del poble i, de sobte, passada una volta obscura feta de massisses arcades ogivals, us trobareu a la plaça, a plena llum. És una plaça closa, ampla i clara, migpartida entre el sol que bat a l’una banda i l’ombra que tenyeix la banda oposada. El sol fa les parets daurades; l’ombra les torna blavisses.

En un costat, sota les amples volades de les cases, per una porxada que va pujant amunt fins a un invi­sible carrer sobirà, veureu passar lentament un carro arran dels portals; en sentireu els sotracs fins quan, més amunt, l’hauran engolit les darreres arcades.

Contemplareu al fons de la plaça unes cases antigues amb finestres de pedra i llinda coronada per una ampla petxina esculpida. El contorn de les finestres i bon tros del mur veí és pintat de blau com a les cases de la marina llunyana. Darrere els vidres, us semblarà endevinar el rostre immòbil d’una vella padrina que us mira fixament com a intrusos que sou a la intimitat del seu poble.

Igual com cada diumenge, trobareu unes dones assegudes en cadires baixes que, més aviat per ritu que per aviciament, juguen a cartes fins que la cuina o les gallines les reclamin, o fins als primers tocs de rosari.

A l’angle més ombrívol de la plaça, uns infants corren enjogassats al voltant de la font —torreta quadrada de maons vermells— i s’amenacen ells amb ells amb l’aigua que prenen a grapats i tiren enlaire. Si per atzar l’aigua traspassa la zona de l’ombra, veureu com el sol la transforma un moment en espurneig voladís i brillant.

A dalt de tot del poble, curullat com és, s’aixeca la gran torre rodona del castell enrunat, esberlada de dalt a baix. Els coloms que hi nien no l’abandonen; només de tant en tant es llencen a volar i li formen corones cel amunt que van i vénen, i es deixen bressolar per l’aire.

Agustí Duran i Sanpere. Tornant-hi a pensar

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *