Montsant, cingles i silencis plens de llum

bloc, cultura popular, fotografia, paisatges, pedra seca, priorat, religiositat, tarragona Comments (0)

Poques muntanyes tenen una presència física i simbòlica tan imponent sobre la comarca que l’envolta com el Montsant la té sobre el Priorat. Tant si es ve de ponent com de llevant, la llarga serra sempre es descobreix com un formidable decorat de fons.

Si veniu del coll d’Alforja entendreu perfectament aquesta majestuosa impressió que exerceix la muntanya. Superat aquest coll, Montsant surt a saludar-nos, com donant-nos la benvinguda a un món íntim, càlid i peculiar. La sensació és real: deixem enrere la plana tumultuosa i lluminosa del Camp de Tarragona per endinsar-nos en un envitricollat i laberíntic paisatge format per turonets foscos de vinyes silencioses.

Si la carretera fa giragonses i la serra desapareix per uns instants de la nostra vista, estem segurs que no trigarà a aparèixer de nou, possiblement passat el revolt següent; si passegem pel carrer Major i el campanar del poble ens impedeix de veure la muntanya, quan serem a la cantonada tornarà a treure el nas per sobre dels terrats de les cases. Montsant sempre és present en l’horitzó prioratí.

I allò que sempre ens crida més l’atenció de la serra de Montsant són els seus cingles. A la Mussara, no gaire lluny d’aquí, tenien fins a cinc paraules per referir-se a aquests espadats de roca: el cingle, la cingla, el cinglall, el cinglalló i la cinglada, cadascuna amb un significat i un matís diferents. A Montsant la varietat la trobem en les tonalitats de color que adquireixen els cingles: blavisses, daurades, grisenques, blanquinoses o morades, segons si l’observem des de la Figuera, des de les Vilelles, des de Poboleda o la Morera, des d’Albarca…

Com diu Eugeni Perea, “el massís té molts altres colors i tons, segons sigui la cobertura vegetal de la terra o si es tracta de roques nues; segons l’hora del dia i el caient de la llum sobre obagues, solanes o ventadors. Veurem el Montsant verd per la banda de ponent, de color terrós per Albarca, daurat per migdia i blanquinós per ponent.”

Poetes i escriptors han intentat descriure la paleta de colors de Montsant. Aquí en fem un recull, acompanyat per les imatges que aquesta imponent mola de roca conglomerada ens ha deixat al llarg dels anys.

 


Cingles blaus

Pedra sobre pedra: marges i cingles es confonen a Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

Pedra sobre pedra: marges i cingles es confonen a Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

 

Els ulls se’n van sols vers el majestuós redreçament del Montsant, senyor dels núvols, monstruós paquiderm que es dreça damunt el vast onatge de les brunes muntanyoles del Priorat. No cal anar al mirador de la Puntal enllà de la Creus del Jubileu, per a contemplar-lo, puix que el Montsant ho domina tot, i des de qualsevol cap de carrer treu la testa blava. Josep Iglésies

Tots els encontorns poden veure el blau seient de glòria que és el Montsant i el solc color de bronze del Priorat. Josep Iglésies

Oh la serra esgrogueïda
amb penyals d’un blau cansat!
Fins la volva és condormida
de tant temps de soledat.

Per qui ets blanca, oh blanca ermita!,
en la terra sens perfum?
Al damunt de tu gravita
un silenci ple de llum.

Quina gran quietud salvatge!,
en l’arranc de llur brancatge
se’t ressequen els xiprers.

El rocam de la drecera
un romeu ben sant espera
que amb les plantes l’ensagnés.
Josep Carner i Puig-oriol

 

De cara a la serra blava
i als espadats de Montsant
veu l’antic anacoreta
amb els peus mullats de sang.
Salvador Estrem i Fa

En la gran quietud blava
sota l’ombra del Montsant.
Salvador Estrem i Fa

El Montsant us mostra el brill de la plata dels seus escarpats roquissars.
Salvador Estrem i Fa

 


Cingles daurats

El camí ral de Montsant, entre el grau de Grallera i el grau de l'Espinós © Domènec Ribes | Panorama.cat

El camí ral de Montsant, entre el grau de Grallera i el grau de l’Espinós © Domènec Ribes | Panorama.cat

 

Per l’ull esbatanat de les finestres, el Montsant mostra els tons ataronjats del cingle. Josep Iglésies i Fort

Les boires cap al tard solen ser daurades com la pols d’una pedrera; després es refreden i fan nit ran de terra. Al matí es reinicia la creació del món: Déu amb dits de sol, fa aparèixer els arbres, els camins, les cases, i veu que l’home es deixondeix i s’incorpora. Eugeni Perea

I el Montsant, el massís imponent, competidor al seu davant, ja no és més que, a les postes de sol, l’espill daurat de la seva bellesa. Josep Pont i Gol

 


Cingles grisos

Pujant a Montsant pel grau de l'Espinós veurem, en dies clars, des de la Morera fins a la Mediterrània © Domènec Ribes | Panorama.cat

Pujant a Montsant pel grau de l’Espinós veurem, en dies clars, des de la Morera fins a la Mediterrània © Domènec Ribes | Panorama.cat

 

Davant mateix, el Montsant, enorme, massís, imponent, dreça la seva mola grisa on són visibles els estrats de roca. Antoni Rovira i Virgili

Avui, mentre baixava pel camí de la Conreria, m’he girat per veure com la nit acotxava el cercle de muntanyes entorn d’Escaladei. Era un paisatge monocrom, de la gamma dels grisos blavencs. […] Sobtadament, des dels alts cingles de Montsant s’ha obert com una clariana de llum que ha projectat un feix de claror blavenca i mat sobre la vall. He estat temps mirant aquell mar monocrom, seduït per la riquesa de matisos d’un sol color. Eugeni Perea

El cingle bombat del Montsant, gris-blau i rosa, senyoreja majestuós damunt els enderrocs de Scala Dei que s’amunteguen vora un flumissell parlador. Durant els bons temps del convent, hom arribava a la cartoixa per un camí suau i delectable. A estones tenia unes creus amb seient entorn, i els frares hi reposaven quan setmanalment eixien de la clausura per al seu divertiment. […] Josep Iglésies

 


Cingles moradencs

La Vilella Alta des del camí de la Consolació © Domènec Ribes | Panorama.cat

La Vilella Alta des del camí de la Consolació © Domènec Ribes | Panorama.cat

 

El disc rutilant del sol toca a la punta de la serra Major del Montsant, que treu la testa calba a ponent per damunt de la capçada que es prolonga enllà de Mussara. El sol s’enfonsa, mica a mica, a la seva espatlla i tot el Montsant esdevé amoratat amb una roentor que el nimba. Josep Iglésies

 


Recull fotogràfic

La paraula 'cingle' ens evoca indefectibleme

La paraula ‘cingle’ ens evoca indefectiblement la serra de Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

Els arbres nus delaten la fondalada humida del mas de Sant Blai, sota els cingles de la serra Major © Domènec Ribes | Panorama.cat

Els arbres nus delaten la fondalada humida del mas de Sant Blai, sota els cingles de la serra Major © Domènec Ribes | Panorama.cat

Montsant vist des d'Escaladei © Domènec Ribes | Panorama.cat

Montsant vist des d’Escaladei © Domènec Ribes | Panorama.cat

Cartoixa d'Escaladei: natura i cultura © Domènec Ribes | Panorama.cat

Cartoixa d’Escaladei: natura i cultura © Domènec Ribes | Panorama.cat

Pedres cartoixanes, marges de pedra seca i la serra santa © Domènec Ribes | Panorama.cat

Pedres cartoixanes, marges de pedra seca i la serra santa © Domènec Ribes | Panorama.cat

Monsant, discret, rere Poboleda © Domènec Ribes | Panorama.cat

Monsant, discret, rere Poboleda © Domènec Ribes | Panorama.cat

L'ufanosa vegetació de la Pietat i la font Pregona, prop del racó de Missa © Domènec Ribes | Panorama.cat

L’ufanosa vegetació de la Pietat i la font Pregona, prop del racó de Missa © Domènec Ribes | Panorama.cat

Aferrat al cingle, aquest roure sobreviu en una escletxa camí del grau de la Grallera, un dels passos més importants per pujar al Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

Aferrat al cingle, aquest roure sobreviu en una escletxa camí del grau de la Grallera, un dels passos més importants per pujar al Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

Si Montsant és un altar de pedra, la Morera en seria una ofrena © Domènec Ribes | Panorama.cat

Si Montsant és un altar de pedra, la Morera en seria una ofrena © Domènec Ribes | Panorama.cat

Coll de Poboleda, amb Montsant a l'horitzó © Domènec Ribes | Panorama.cat

Coll de Poboleda, amb Montsant a l’horitzó © Domènec Ribes | Panorama.cat

El contrast geològic del Priorat: pissarres paleozoiques de la serra del Molló i conglomerats calcaris de la serra de Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

El contrast geològic del Priorat: pissarres paleozoiques de la serra del Molló i conglomerats calcaris de la serra de Montsant © Domènec Ribes | Panorama.cat

"El silenci cau del cel i dels cims de la serralada...". La Vilella Alta © Domènec Ribes | Panorama.cat

“El silenci cau del cel i dels cims de la serralada…”. La Vilella Alta © Domènec Ribes | Panorama.cat

Efectes de l'incendi de l'estiu de 2012 als graus de la Vilella Alta © Domènec Ribes | Panorama.cat

Efectes de l’incendi de l’estiu de 2012 als graus de la Vilella Alta © Domènec Ribes | Panorama.cat

Camí de l'ermita de la Consolació © Domènec Ribes | Panorama.cat

Camí de l’ermita de la Consolació © Domènec Ribes | Panorama.cat

Sant Joan del Codolar: Montsant blanc © Domènec Ribes | Panorama.cat

Sant Joan del Codolar: Montsant blanc © Domènec Ribes | Panorama.cat

Des del grau del Llop, la serra de Montsant apareix com la proa d'un vaixell que comença a Albarca © Domènec Ribes | Panorama.cat

Des del grau del Llop, la serra de Montsant apareix com la proa d’un vaixell que comença a Albarca © Domènec Ribes | Panorama.cat

» bloc, cultura popular, fotografia, paisatges, pedra seca, priorat, religiositat, tarragona » Montsant, cingles i silencis plens...
On 10/01/2017
By

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

« »